Títol: Refugios del Montseny - Centro de Interés Turístico Nacional
Any: 1972
Companyia:
Refugios del Montseny, S.A.
Editorial:
A Arxiu, Pau Morata Socias.
Idioma:
Castellà
Tipus de document: Anuncis.
Número de pàgines: 1
Mides: 12.2 x 17.5 cm
Descripció inicial:
Arxiu, Pau Morata Socías.
Descripció llarga adicional:
El text que segueix ha estat gairebé tot copiat del blog vilamajor
blogspot
Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor, per les seves característiques geogràfiques, climàtiques i d’accessi-bilitat va ser un dels nombrosos llocs on la totpoderosa patronal constructora va posar els seus ulls
El Montseny era la muntanya, amb majúscules, més propera a Barcelona i millor comunicada; un patís massa cobejable per no ser provat
A finals de la dècada dels seixanta i principis de la dels setanta, es varen aprovar nombrosos plans urbanístics per la realització d’urbanitzacions o ciutats-jardí que avui en dia encara existeixen
Però no tots els projectes presentats tenien el vist-i-plau de l’Ajuntament
En el cas de Sant Pere, l’Ajuntament va autoritzar la construcció d’urbanitzacions a la zona baixa del municipi, però es va negar en rodó que la part muntanyenca s’urbanitzés
Uns promotors ho van intentar amb la presentació del projecte d’urbanització de tota la vall de Sant Elies, des de l’ermita fins Can Parera de Canyes
No ho van aconseguir perquè l’equip de govern municipal s’hi va negar
Volien conservar la vall
També varen intentar impedir la urbanització de la vessant sud-est de Sant Elies, però en aquest cas no es varen guanyar
L’any 1965 l’empresa “Refugios del Montseny S
A”, representada pel senyor Guillermo de Espona Carreta va comprar una enorme extensió de terres a la vessant sud-est de Sant Elies, des dels castanyers fins a Can Rovira, a tocar amb el terme municipal de Sant Esteve de Palautordera, a l’indret conegut com el sot de Font Ferrussa
Ràpidament es va urbanitzar la zona amb carrers, serveis d’enllumenat, aigua i clavegueram, amb la creació d’un zona lúdica formada per una enorme piscina, un llac artificial ideal per la pesca esportiva i on es presumia que hi havia més de 300
000 carpes, i un restaurant a la masia de Can Nadal que va tenir molta nomenada a la comarca i dit el “Hostal de los Refugios”
Com deia la publicitat: “No se trata de una urbanización sino de una estación invernal”
Ràpidament i abans que les obres estiguessin realitzades, l’empresa va començar a publicitar-se en diferents mitjans
Les obres varen començar sense tenir un pla d’ordenació urbanística aprovat per l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, per tant les obres d’adequació s’estaven realitzant il·legalment
El Consistori no era partidari que s’urbanitzés aquest idíl·lica zona i va posar els seus mecanismes en marxa per impedir-ho però, malauradament, no fou possible atès que el promotors de la urbanització tenien un bon padrí: en Manuel Fraga Iribarne
Recordem que en Fraga era ministre de turisme i el que li interessava era promocionar l’activitat turística al ser una de les principals fonts de divisa
I com ho va fer? Va convertir els Refugis del Montseny en un “Centro de Interès Turístico Nacional” gaudint de la més alta qualificació del país a l’alçada de les pistes d’esquí, la Manga del Mar Menor, Marbella o Benidorm
Malgrat les excel·lències de la urbanització que la promotora publicitava, no hi hagué una resposta per part dels possibles compradors
En poc més de 5 anys només s’havien venut una cinquantena de cases, total-ment insuficient per amortitzar les despeses invertides per la promotora “Refugios del Mont-seny”
L’empresa va entrar en fallida i va deixar les obres a mig fer i a deure 170 milions de pessetes (1
021
720 €) al Banco Hipotecario Español, el qual la va posar en subhasta l’any 1978 éssent comprada per Cofigesa, una societat amb seu a Ginebra (Suïssa) que va iniciar la seva activitat l’any 1977, un any abans que es sub-hastés
Casualitat?
No ho crec
Cofigesa i els propietaris varen unir-se per prosseguir amb les obres no finalitzades: les instal·lacions socials, cultural i esportives promeses per la promotora, el manteniment de les existents i la urbanització de la resta de carrers
Però es varen trobar amb un nou obstacle
El 1977 la Diputació de Barcelona va protegir el massís del Montseny convertint-lo en un parc natural, aprovant una normativa que prohibia la construcció de noves edifi-cacions a les zones protegides, entre elles l’espai que ocupava Refugis del Montseny
Es mantenien les edificacions existents però no se’n permetia la construcció de noves
Els que van comprar una parcel·la i varen decidir no edificar un habitatge ara no tenien cap opció de fer-lo i eren propietaris d’un tros de terreny en pendent amb un minso valor econòmic
I amb ells va marxar l’oportunitat de dur a terme les reformes urbanístiques tant desitjades
Qui inverteix en un tros de terra improductiva?
Va ser el principi del fi de la urbanització
Solament gràcies a l’Associació de Veïns de Refugis del Mont-seny i a la bona disposició de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, s’ha pogut fer un manteniment mínim de la urbanització que ha permès als seus propietaris gaudir d’una de les millors vistes del Vallès Oriental