Títol: Hostal de la Gavina de S'Agaró
Any: 1969
Companyia:
  • Hostal de la Gavina de S'Agaró
Editorial:
Idioma: Castellà
Tipus de document: Quadríptic finestra
Número de pàgines: 8
Mides: 10.4 x 20.7 cm
Descripció llarga adicional:
  • Article Diari el Punt Avui+ 22 agost 2022 1932 A principis de gener obria portes l’hostal primigeni, amb 11 habitacions tot reconvertint alguns xalets pendents de vendre a s’Agaró
  • Amb els anys va créixer
  • 1950 S’hi allotja Ava Gardner i l’equip de rodatge de ‘Pandora i l’holandès errant’, un dels moments que van rellançar l’establiment entre el públic internacional
  • 1981 Mor l’avi, Josep Ensesa i Gubert, artífex del negoci, poc abans d’arribar al cinquantenari
  • Però els seus hereus hi han continuat treballant
  • 2032 La família espera celebrar el centenari, i ja hi ha començat a pensar per reivindicar la trajectòria d’una empresa familiar d’èxit
  • L’establiment s’ha posat al dia amb la reforma de les 74 habitacions, jardins, serveis nous i l’oferta gastronòmica EMILI AGULLÓ - S’AGARÓ La quarta gene­ració de la família Ensesa ha cele­brat enguany el 90è ani­ver­sari de l’Hos­tal de la Gavina, un dels esta­bli­ments de referència de la Costa Brava
  • Pio­ners en el desen­vo­lu­pa­ment turístic de s’Agaró, els dos pri­mers Josep Ensesa de l’aven­tura van ser deci­sius per acti­var-la
  • L’avi dels actu­als pro­pi­e­ta­ris, Josep Ensesa Gubert, va convèncer el seu pare –i avui besavi dels res­pon­sa­bles–, l’indus­trial gironí Josep Ensesa i Puja­des, que adquirís els ter­renys com­pre­sos entre la badia gui­xo­lenca de Sant Pol i la platja de sa Conca, un racó erm i obli­dat, com a penyora d’un deute, al sud de Fenals d’Aro
  • Terra de ningú, perquè, posats a deli­mi­tar, l’actual Platja d’Aro hau­ria sonat a entelèquia a algun dels pro­pi­e­ta­ris d’aquell lito­ral ales­ho­res verge i maleït pels page­sos que no sabien el que s’hi cou­ria en les dècades poste­ri­ors
  • La qüestió és que Ensesa i Gubert –l’avi Ensesa, per a la família– se’n va sor­tir
  • Amb l’arqui­tecte Rafael Masó, van pla­ni­fi­car a la dècada del 1920 una urba­nit­zació al vol­tant del que avui podríem ano­me­nar xalet pilot, la casa Senya Blanca (1922), que encara con­serva en pro­pi­e­tat la família, i una dècada després enge­ga­ven l’Hos­tal de la Gavina, el 2 de gener del 1932, a l’extrem sud dels ter­renys i enca­rat a la platja, només amb 11 habi­ta­ci­ons
  • D’aquell embrió ini­cial, adreçat a l’allot­ja­ment de pos­si­bles inver­sors en xalets d’esti­ueig i cada cop més esti­ue­jants encu­ri­o­sits per la des­ti­nació, l’hos­tal –encara que man­tin­gui la deno­mi­nació d’ori­gen– es va anar ampli­ant fins a esde­ve­nir el luxós hotel actual, amb 74 cam­bres i for­jat al llarg de diver­ses dècades fins a esde­ve­nir l’únic de les comar­ques giro­ni­nes que havia asso­lit la cate­go­ria de 5 estre­lles gran luxe, i refe­rent euro­peu
  • Van ser el pri­mer mem­bre de l’Estat espa­nyol, i encara avui part, de l’asso­ci­ació inter­na­ci­o­nal Lea­ding Hotels of the World
  • L’avi Ensesa, doncs, va posar l’esta­bli­ment al mapa, en paral·lel al desen­vo­lu­pa­ment de la urba­nit­zació de s’Agaró i una infra­es­truc­tura turística cab­dal oberta al públic i que du el seu nom, el tram de camí de ronda que uneix les dues plat­ges al vol­tant de l’hos­tal i la urba­nit­zació
  • En el seu lle­gat també figu­ren els mèrits d’haver estat l’amfi­trió d’hos­tes de l’època dau­rada i més miti­fi­cada, com ara Ava Gard­ner i Mario Cabré –durant el rodatge de Pan­dora i l’holandès errant, el 1950– i, anys després, Eli­za­beth Tay­lor, Orson Welles –que va rodar a la zona esce­nes de Mr
  • Arka­din–, o molts altres actors, com ara John Wayne, Peter Sellers, Sean Con­nery, Jack Nic­hol­son o Robert De Niro
  • Però també alts polítics, pre­mis Nobel, fut­bo­lis­tes o empor­da­ne­sos de renom: l’alhora uni­ver­sal Sal­va­dor Dalí, que hi va arri­bar a repre­sen­tar alguna per­for­mance, o Josep Pla, un hoste que va aca­bar esde­ve­nint amic de la família i com­pany de tertúlia en llar­gues sobre­tau­les amb els Ensesa
  • Expli­quen que s’hi allot­java a l’hivern per con­ti­nuar escri­vint amb tem­pe­ra­tu­res una mica més agra­da­bles que les del mas de Llo­friu
  • Tes­ti­mo­nien aquest pas­sat dau­rat nom­bro­ses foto­gra­fies dels hos­tes vip, algu­nes de les quals estan pen­ja­des en una gale­ria inte­rior de l’hotel, o els lli­bres d’honor amb una cor­rua de dedi­catòries dels hos­tes auto­gra­fi­a­des durant dècades
  • Més recents són les esta­des d’estre­lles musi­cals com ara San­tana, Shakira o Lady Gaga, tot i que la família admet que ara la dis­creció impera per man­te­nir els papa­razzi a rat­lla
  • El pare de la gene­ració actual, Josep Ensesa Mont­sal­vatge, va coman­dar l’esta­bli­ment als anys vui­tanta i noranta, en què va tre­ba­llar perquè la Gene­ra­li­tat pro­tegís com a bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal tot el con­junt de s’Agaró Vell, i s’hi va rodar la sèrie còmica Tres Estre­lles, d’El Tri­ci­cle, que va obrir les por­tes de l’esta­bli­ment i va con­tri­buir a “des­mi­ti­fi­car-lo” entre el gran públic, coin­ci­dei­xen els nets d’Ensesa i Gubert
  • Un pre­sent que no s’atura Nou dècades després, els qua­tre ger­mans, Josep, Júlia, Virgínia i Carina Ensesa Viñas, con­ti­nuen la nis­saga del negoci i tre­ba­llen amb la mirada ja posada, a mitjà ter­mini, en el cen­te­nari, el 2032
  • Però men­tres­tant ja han afron­tat rep­tes com ara la reforma pro­gres­siva de les 74 habi­ta­ci­ons, com­pli­cada per la neces­si­tat de posar al dia les cam­bres de bany i totes les ins­tal·laci­ons –aires con­di­ci­o­nats o pro­tecció con­tra incen­dis– fent qua­drar nor­ma­ti­ves, l’estruc­tura d’un edi­fici històric i la deco­ració d’unes habi­ta­ci­ons en què Virgínia Ensesa iro­nitza que no cal inver­tir en reno­var mobi­li­ari –hi ha ple d’anti­gui­tats que va començar a adqui­rir Ensesa Gubert arreu del món per fer que cada habi­tació fos única–, però sí evi­dent­ment en res­tau­ració i enver­nis­sat cons­tants del mobi­li­ari i man­te­ni­ment dels enta­pis­sats
  • El res­tau­ra­dor, que cada tar­dor rep la llista d’incidències i tas­ques pen­dents, és un dels tre­ba­lla­dors impor­tants d’un equip que suma llar­gues car­re­res i molts anys d’experiència
  • Posen un altre exem­ple: el cap de recepció, que va començar a tre­ba­llar al negoci amb 16 anys i està a prop de jubi­lar-se
  • “Som un molt bon equip que, a més, és com una gran família”, rebla Virgínia Ensesa
  • Entre la cli­en­tela, al marge que cada any hi hagi molta rotació i hos­tes debu­tants, la fide­li­tat és la tònica
  • Els ger­mans són dis­crets res­pecte als noms, però els dema­nem algu­nes anècdo­tes i evi­dent­ment no en fal­ten
  • Com a encàrrecs ino­bli­da­bles, un cli­ent ame­ricà va acon­se­guir anys enrere que li ser­vis­sin una pae­lla en arri­bar la pri­mera nit a quarts de tres de la mati­nada, pot­ser per efecte del jet lag
  • El ser­vei a les habi­ta­ci­ons en un cinc estre­lles de gran luxe és actiu les 24 hores del dia, tot i que avui dia el caprici seria invi­a­ble, i el redre­cen a pre­pa­ra­ci­ons més sen­zi­lles o begu­des
  • Hi ha, però, altres casos curi­o­sos, com ara el record d’una cli­enta britànica que s’hi va allot­jar fins a tres cops per pas­sar-hi la nit de noces amb marits suc­ces­sius, dos dels quals van dor­mir-hi en la mateixa habi­tació, evi­dent­ment en anys dife­rents
  • O històries que serien més aviat de conte: la d’una altra cli­enta habi­tual que, en morir sense hereus, va tes­tar en bene­fici de dos tre­ba­lla­dors de con­fiança –que van ple­gar aviat, bro­me­gen els ger­mans–, o el fill d’un bàrman que va poder estu­diar becat per uns altres hos­tes
  • Per aca­bar la repas­sada, un ale­many que s’allot­java periòdica­ment a l’hos­tal li va posar Gavina a la seva filla, com a home­natge
  • Des del 2013, Alberto Depau és el direc­tor de l’esta­bli­ment, al qual va arri­bar després de sis anys com a sots­di­rec­tor del Juan Car­los I i tres anys pre­vis a l’Hotel Arts bar­ce­lo­nins al currículum
  • En 9 anys ha tin­gut prou temps per conèixer els cli­ents habi­tu­als i les seves pre­ferències, com ara una habi­tació específica per la seva ori­en­tació o deco­ració, que “se sen­ten com a seva”
  • Encai­xar les esta­des en tem­po­rada alta pot sem­blar un atzu­cac, però per posar-li fàcil n’hi ha que reser­ven 58 nits cada any –entre l’estiu i caps de set­mana– o un altre bon “cli­ent suís que ja ha cur­sat reser­ves de la mateixa habi­tació els mesos de juny i setem­bre fins al 2027”
  • La pandèmia, pri­mer, els va fer per­dre cli­en­tela nord-ame­ri­cana, que ha tor­nat aquest any en què no han tin­gut “gai­rebé” cap rus, però els cata­lans con­ti­nuen res­po­nent
  • Aquest any han apro­fi­tat l’efemèride per refor­mar els jar­dins i obrir-hi una nova zona de ter­rassa
  • La cuina, la cire­reta del con­junt Amb el pas dels anys, l’esta­bli­ment sem­pre ha vol­gut fer gala d’aquest espe­rit clàssic que es res­pira des del senyo­rial espai prin­ci­pal de la recepció fins a cada habi­tació, però s’ha posat al dia amb noves ins­tal·laci­ons: sales per a reu­ni­ons i la zona de spa a prop de les pis­ci­nes, però sem­pre mirant de man­te­nir-se fidels a la història i el seu estil ori­gi­nal
  • En els dar­rers anys, també han fet una inversió des­ta­cada en les cui­nes dels diver­sos res­tau­rants que obren cada dia a hos­tes i visi­tants, com ara el Garbí, a la pis­cina –en horari diürn–, o el Cand­le­light, tots ells sota la direcció gas­tronòmica del xef Romain For­nell, de Tolosa de Llen­gua­doc, on va ser el més jove reco­ne­gut amb una estre­lla Mic­he­lin, i que un cop ins­tal·lat a Bar­ce­lona va tor­nar-la a asso­lir al Cae­lis de la capi­tal cata­lana
  • El repte ara és acon­se­guir el reco­nei­xe­ment de la guia fran­cesa al Cand­le­light, que enguany atre­sora dos sols en la guia Rep­sol
  • Tota l’oferta culinària és un dels punts forts de l’esta­bli­ment per atraure cli­en­tela de sego­nes residències i els casa­ments, una altra línia d’acti­vi­tat que els ha fun­ci­o­nat bé i que, mal­grat la fre­nada de la pandèmia, han acon­se­guit repro­gra­mar amb una agenda molt intensa enguany per tro­bar l’espai a hindús, nord-ame­ri­cans, esco­ce­sos i mol­tes pare­lles cata­la­nes